Crítica literaria: Eugénie Grandet

Eugénie Grandet és filla d'un prosper vinicultor de la província de Saumur, el senyor Grandet. Considerat per tota la província com a gran comerciant, és de fet, un gran comerciant. Miserable i usurer, l'avarícia aclapara tot el que fa, arrossegant a la dona, la senyora Grandet, i la filla a viure en un món de privacions i austeritats per ordre i obediència del bon home Grandet. La filla d'en Grandet, a la flor de la joventut, viu totalment inmersa en el món del seu pare, que aclapara, fa i desfà, i monopolitza tota la seva vida.
Sabedors de la fortuna i riquesa amassada per el vell Grandet, borinots, voltors i hienes cobegen a la jove dels Grandet, intentant guanyar-se l'afecte del bon Grandet, qui coneixedor i astut com gat vell, en treu partit personal per obtenir favors i rèdits. Dues faccions, els Cruchot i els Grassins, pugnen per la mà de la jove dels Grandet, però ella només viu pel seu pare.
Aquesta situació tant prospera pel vell Grandet es veurà esquinçada a l'arribada del nebot Charles Grandet, enviat a la província de Saumur per ordre expressa del seu pare, germà del senyor Grandet, en bancarrota.

«Com que cobraré els interessos al vuit, emprendré el negoci. En dos anys tindré un milió cinc-cents mil francs que portaré de París en peces d'or de llei.»
Després afegí en veu alta:
- On és el meu nebot?
- Ha dit que no volia menjar -respongué Nanon-. Això no és de bon ésser.
- Així estalviarà -replicà l'amo.
- Té raó -féu la serventa.
- No plorarà sempre, tanmateix. La fam treu el llop del bosc. El sopar fou terriblement silenciós.
- Escolta -digué la senyora Grandet al seu marit, quan la taula fou desparada-, bé caldrà que ens posem de dol.
- Sabeu què us dic? Que només saben inventar coses que costin diners. El dol cal portar-lo al cor i no als vestits.
- Però portar dol d'un germà és cosa indispensable, i l'Església ens ordena...
- Paga't el dol amb els sis lluïsos. A mi em donaràs una cinta de crespó. Ja en tindré prou.
Eugénie aixecà els ulls al cel sense dir paraula. Per primera vegada a la seva vida, els seus generosos sentiments endormiscats, comprimits, però desvetllats de cop, eren esgarrinxats a cada moment. La vetlla d'aquell dia en aparença fou igual a totes les vetlles de la seva monòtona existència, però en realitat fou la més horrible.

La curta estança de Charles a casa del seu oncle despertarà Eugènie del sopor en el que ha viscut tota la vida i que tant bé a fet al seu gasiu pare. Per primera vegada, l'innocent Eugènie tastarà la passió de l'amor demostrant que el desig està per sobre de totes les barreres.

Perfecte, obra pròpia de la novel·la francesa que tant m'ha recordat a Stendhal amb El Roig i el Negre, o a Victor Hugo i el seu incommensurable Els Miserables. Penso que aquest tipus de novel·les agraden a tothom però poder encara més a les dones. No es pas un comentari sexista, sou més sensibles a aquests affaires. Doncs, llegiu com besties i si pot ser, llegiu i beveu d'aquest autors que tant bo us faran.

(Fitxa: Eugénie Grandet, Honoré de Balzac, ISBN: 84-96414-85-X)

Nota: 7.5