Crítica literària: La mà esquerra de la foscor

És difícil parlar d'un llibre que fa mesos t'has llegit, però tot és més fàcil quan la lectura a un no l'ha deixat indiferent. És doncs, La mà esquerra de la foscor, un llibre gens insípid, amb caràcter propi, com ho és d'altres grans llibres de la SciFi que aconsegueix deslliurar-se del llast de típics/tòpics que suposa el corser del gènere, tal com ho farien per altres obres tant notables com els Propis Déus. No és casual citar aquest títol, ja que tenen molt en comú. Ambdues s'exploren dos mons dispars i sota aquest context, si desenvolupa la trama.

Genly Ai és una mena d'ambaixador galàctic de l'Ecume,-una especie d'ONU a un supranivell galàctic- amb la encomanada tasca d'incorporar el planeta Gueden a tal organització planetaria.
Els guedenians són humans però no del tot. Asexuats durant la major par del temps, no hi existeix el gènere en dita contrada. No són ni dones ni homes però ho són tot al mateix temps, fet que fa dels guedenians persones amb contrastos ambivalents.
Morfològicament dispars als humans terrícoles, no obstant, conserven la part sentimental . Això sí, distorsionada i substancialment rebaixada. Però la presència d'amor, odi, orgull i malfiança és palesa, i més que mai a l'arribada del senyor Ai. Genly es veurà immers en un escenari pre-bèlic, fruit de les tensions entre dos regnats fronterers. Manipulat i enganyat per una i altra banda, Genly Ai només trobarà suport d'aquell qui menys s'ho espera, el traïdor Estradent, qui li oferirà la vida per la concòrdia de la seva especie.

Bonica història de ciència ficció escrita per, rarament, per una dona. I trobarem SciFi però també pinzellades filosòfiques, teològiques i fins i tot nocions d'estat. Simplement, m'ha agradat; no cal fer cap esment més. Uns extractes interessants del que s'hi pot llegir:

- El desconegut -digué Faxe amb la seva veu suau dins del bosc-, l'imprevist, l'indemostrable: aquests son els fonaments de la vida. La ignorància és la base del pensament. L'indemostrable és la base de l'acció. Si provés que no hi ha Déu, no hi hauria religions. No hi hauria handdara, ni yomesh, ni déus de la llar, res de res. Però de la mateixa manera, si es demostrés que Déu existeix, no hi hauria religions... Digueu-me, Genry, què és el que se sap? Què és segur, què es pot predir, què és inevitable... l'única certesa que coneixeu del vostre futur i del meu?
- Que hem de mori.
- Sí. Només hi ha una resposta que poguem contestar, Genry, i ja la sabem d'antuvi... L'única cosa que fa que la vida sigui possible és la incertesa permanent i intolerable: no saber què vindrà després.

[...]

Ser un ateu és mantenir la idea de Déu. La seva existència o la seva no-existència és gairebé la mateixa cosa a nivell de les proves. Per això, la paraula "prova" no es fa servir gaire entre els handdarates, que han escollit no tractar Déu com a un fet no susceptible de prova o de creença; han trencat el cercle i són lliures.
Aprendre quines preguntes no poden ser contestades i no respondre-les: aquesta habilitat és molt necessària en temps de tensió i obscuritat.

(Fitxa: La mà esquerra de la foscor, Ursula K. LeGuin, ISBN: 84-85752-19-8, info)

Nota: 7