Crítica literaria: El señor de las moscas

En una illa paradisíaca, una accident d'avió deixa aïllats un grup de nens prepuberts. Amb l'esperança de que tard o d'hora els vindran a buscar, el grup d'infants decideix organitzar-se i gaudir, durant l'espera del seu rescat, de l'absència d'adults i les seves regles. Ara són ells qui manen en un món virginal, intacte de la mà de l'home.
"Construirem cases i menjarem fruita. Farem un gran foc, caçarem i nosaltres, els més grans, vetllarem dels petits. Entre tots ens ajudarem... i ens divertirem molt!" Parafrasejant el discurs de Ralph, el cap de la tropa, recent electe.
Òbviament les coses es torcen ràpidament, apareixent el que ja es veia a venir des d'un principi, una facció dins la tropa: un grup d'elit de prohomes, els caçadors, liderat per l'ambiciós Jack. Carregat d'ínfules de poder, Jack i el seu grup de caçadors, si bé, inicialment la seva tasca era la d'aconseguir carn, anirà degenerant cap una formació castrense, totalment autoritària amb vida totalment paral·lela a la de la tropa. La confrontació serà inevitable i d'aquest xoc, naixerà un líder poderós.
Afegida a aquesta situació, el fracàs cooperatiu del grup -d'un eufòric compromís col·lectiu inicial, finalitza amb una situació d'apatia individual, quasi de subsistència personal-, la misteriosa aparició de la figura de la bestia i un principi d'adoració envers ella (l'ofrena es tot un acte ritualístic carregat de fe), i finalment, la total manca de normes i conductes civils que imperen en una societat correcte; l'instint salvatge, com un bacil de pesta, adormil·lat pel corsé de la civilització, és despertat sibil·línament i, poc a poc, va preponderant la conducta dels patricis, minant la convivència comuna pel germen del poder.

Roger se inclinó, cogió una piedra, apuntó y la tiró a Henry, con decidida intenscón de errar. La piedra, recuerdo de un tiempo inverosímil, botó a unos cuatro metros a la derecha de Henry y cayó en el agua. Roger reunió un puñado de piedras y empezó a arrojarlas. Peo respeto un espacio, alrededor de Henry, de unos cinco metros de diámetro. Dentro de aquel círculo, de manera invisíble pero con firme fuerza, regía el tabú de su antigua existéncia. Alrededor del niño en cuclillas aleteaba la protección de los padres y el colegio, de la policía y la ley. El brazo de Roger estaba condicionado por una civilización que no sabía nada de él y estaba en ruinas.

Una lectura pessimista de la condició humana en situacions extremes, però amb pinzellades d'esperança tant en Piggy -la cordura- com en Ralph -d'esperit estadista, realista i just-. Sempre agradable llegir bones novel·les amb rerefons.

(Fitxa: El señor de las moscas, William Golding, ISBN: 84-206-3411-5, info)

Nota: 7