Crítica literària: Criptonomicón. El código Enigma

Tres històries en un mateixa història. Tres històries paral·les que convergeixen a creuar-se. Tres històries de tres personatges: Lawrence Pritchard Waterhouse, Boby Shaftoe i Randy Waterhouse. Criptonomicón: El código Enigma ens presenta aquest tres personatges capdalts, continuadors de la trama en les dues altres entregues criptonimianes.
Per una banda, Lawrence Pritchard: un soldat inútil -estil Forrest Gum- però amb un potencial matemàtic inaudit, és destinat a Europa, en una secció militar ultra secreta per ajudar els aliats en les tasques criptogràfiques durant el transcurs de la 2on GM. La seva dedicació és maquillar la realitat, afegir soroll a la informació que es desprenen de les accions dels aliats. La màxima és: la incertesa a priori és informació a posteriori. L'esdeveniment de fets molt incerts reporten grans quantitats d'informació. Així doncs, tot fet estadísticament incert és indici d'informació.

En la mateixa cronologia de temps, transcorre la història del caporal Boby Shaftoe, un marine dels USA, personatge militar arquetípic: no gaire llest però tampoc gaire totxo, quadrat com un goril·la i sobre tot, amb una disciplina de ferro que el converteix en tot un heroi de la causa. En tot cas ell només cavila en una estranya al·lucinació, lleugerament obsessiva, d'un llangardaix.

Finalment, fent un salt en el temps, cap a la dècada dels 90, se'ns narra les vivències de Randy Waterhouse, informàtic -hacker en la jerga geek- i erudit en temes de seguretat computacional. Randy es veurà enfrescat en l'aventura de la construcció d'un projecte de magnituds col·losals: la cripta, un recinte on tota la informació de la xarxa serà emmagatzemada. La acció estarà trufada d'un cert ambient empresarialment competitiu amb miserables facinerosos, embaucadors i mafiosos d'alta reputació criminal. I fins aquí el primer volum del Criptonomicón.

Cita la portada: Stephenson es el Hemingway de los hackers (Newsweek). Pobre Ernest, no he llegit res seu però si li fan aquesta equiparança segur que no es per res de bo, només per fer mal al seu llegat; cabrons del Newsweek.
Criptonomicón pud i el pitjor de tot es que no m'ho esperava gens. L'acció és lenta i farragosa; hi ha mil detalls totalment dispensables que només fan que emmaranyar una ja de per si tortuosa lectura. Pobre lector, que pateix un viacrucis lectiu. A la pregunta de: ¿què pesa més, un quilo de palla o un quilo de ferro? El lector respondrà sense dubtar-ho: ni un quilo de palla ni un quilo de ferro! Un quilo de Criptonomicón!
El llibre pudenteja ja des dels inicis. És soporífer i narcòtic a parts iguales, amb l'afegit de la virtut de no deixar res en clar (que cony és una puta Lucifer galvànica?). Simplement no té acció, fent-se indigest al màxima, indigerible. En cap moment la cosa s'agilitza i això fa augmenta la ira de qualsevol, veient que inverteix el seu temps en una lectura no només estèril, sinó que improductiva i cansina.
Un acaba pregant la fi del suplici, recordant que quan acabi el llibre no n'haurà tret aigua clara doncs només haurà llegit una tercera part -encara gràcies- de la pestilent història urdida.
Tot el que es llegeix després d'aquest abort és gloria!
Ja avanço estimats lectors que no penso llegir els següents volums. Que se'ls confitin! No aguanto la flaire infesta i abjecta de tal tifa literària.


(Fitxa: Criptonomicón: El codigo Enigma, Neal Stephenson, ISBN: 84-666-1644-6, info)

Nota: 2