Crítica literària: Solaris

En un futur, la humanitat ha trencat les barreres de l'espai, explorant planetes extrasolars. Solaris n'és un, però no un simple polsim en l'espai interestel·lar, és un planeta en sí mateix viu. Un organismes oceànic de magnituds planetàries que trenca amb tota forma de vida antropomòrfica.
Kelvin, nou científic enviat des de la terra, arriba com a nou hoste a l'estació terrícola. Només aterrar, percep quelcom d'estrany ocorre en el recinte. L'estació sembla desèrtica, abandonada per els seus moradors però sense signes de violència. Finalment aconsegueix parlar amb Snaut, qui se li mostra esquiu i reservat, fent-li unes misterioses advertències. L'oceà que és Solaris i tindrà molt a veure!

Quan parlem de Solaris, parlem de CiFi pura. Una obra consagrada, un clàssic dins el gènere. La crítica ha trobat quòrum per atribuir-li el seu favor, però a mi, i em sap molt greu, no m'ha acabat de fer el pes.
És cert, imaginar una forma de vida com la que Lem presenta requereix una dosi d'abstracció única, un torrent creatiu pasmós, més encara quan l'autor aconsegueix imbuir al lector jugant amb l'imaginari d'aquest per recrear una imatge consistent amb el que explica. Fins aquí bé però, és una obra de tall psicològic? Crec que sí, i manca acció.
Ben entrada la trama de la novel·la, l'autor fa com un break, per explicar tot un capítol sencer les formacions i rareses de Solaris (explicades en tractats que conformen la Solaristica, ciència que estudia Solaris). Aquesta part se'm va fer extremadament pesada. No podiar l'autor haver-ho barrejat, diluint l'espessitud que comporta explicar rareses com els mimoides, longus i d'altres formacions que resulten irrellevants. Posant-me dràstic, podria perfectament haver obviat tal parrafada innòcua.
És per això i perquè l'argument em sembla fluix, cosa que agreuja encara més la impressió negativa donades les expectatives dipositades. És ben cert que parteix d'una idea molt bona però crec que es deteriora ràpidament. No demano un desbordament d'acció però si una mica més de moviment, siusplau.
En fi, amb tot no es mereix una nota de suspens, perquè hi han moments que el lector gaudeix com ara l'explicació dels resultats de l'anàlisi de Harey o el misteriós secretisme de partida.
No vull ser especialment sagnant amb Lem perquè és un autor a qui respecto molt però també em fa pena que la seva millor obra no m'hagi agradat. Potser no l'he comprés del tot? Segurament serà això!


(Fitxa: Solaris, Stanislav Lem, ISBN: 84-450-7355-9, Link)

(Nota: 5)